Bloc d’en Gerard Farràs

Copiar i enganxar textos no té cap mèrit, i no aporta cap valor, però sí crec que pot ser interessant rellegir-los en clau actual.

Altra vegada, del mestre Pla, que escrivia durant el 6/09/1918, en el seu Quadern Gris, el següent:

Els vells – la generació anterior – defensen el que és. Els joves – la generació actual – defensen el que hauria d’ésser. El meu pare troba que el món no pot ésser diferent del que és. A mi em sembla que podria ésser diferent. Els joves troben que els vells tendeixen massa a la comoditat i a la hipocresia. Els vells consideren que els joves són insensats, tabalots i imprudents. Jo sospito que, en determinats països, el criteri dels joves té una sortida més fácil que en altres, més anquilosats, cristal.litzats i d’una estructura més fibrosa. El nostre és un país d’aquests. El llenguatge popular està saturat de locucions de vell. Així ho hem trobat, Així ho deixarem; a cada bugada , perdrem un llençol…, etc…

Tenia raó Pla? Els catalans tenim imprès aquest caràcter en la nostre genètica cultural? És evident que, si és cert, això mata el que ens interessa a tots : innovar… 

En aquest païs… es dona prou veu al jovent per a que aporti noves idees? Se l’escolta, s’hi confia (i se l’ajuda) prou?

M’ha fet gràcia veure el Mapa de la innovació al sistema català de salut, generat per la Universitat de Girona, partint dels mapes del Google Maps

Està clar que en molts altres centres s’hi produeix el que denota aquesta gran paraula de moda (“innovació“), que no vol dir res més sinó afegir novetats, coses noves en elements o procesos actuals, només que imagino que aquests projectes son els que més s’han fet conèixer i més bé s’han sabut difondre.

Està bé veure com es fan noves coses (perdó, s’innova) en un sector que sofrirà amb els canvis socials derivats per  l’augment de l’esperança de vida, l’augment de la immigració, la falta de professionals sanitaris, els problemes en el finançament, etc…