Archive for the ‘innovation’ Category
Ada Lovelace Day
Written by Gerard on 24 24UTC March 24UTC 2009 – 17:32 -I feliç dia també per a totes les programadores d’arreu 
A Ada Lovelace, única filla de Lord Byron, se la considera com la primera programadora de la història, gràcies a les seves col·laboracions amb els artefactes d’en Baggage. El Departament de Defensa dels Estats Units reconeixia la seva tasca nombrant amb el seu mateix nom el conegut llenguatge de programació.
Compra directa al productor en el sector agroalimentari
Written by Gerard on 15 15UTC November 15UTC 2008 – 15:43 -Sento ara pel Telenotícies com Unió de Pagesos ha repartit aquest matí 300 quilos de llom a 3 euros el quilo com a protesta per la crisi del sector porcí: Es queixen, com no, del preu final d’un dels seus productes en els punts de venda final (7,42 €/quilo en els supermerats) versus el seu preu de producció (3 €): Potser, la solució, seria comprar directament al productor
Granja de Godall JA ho permet: Jo mateix els he ajudat a programar la fulla de comandes en línia 
Us animo doncs a provar-ho
Posted in decreixement, gastronomia, innovation, societat, solsona | Comments Off
Josep Pla: “El llenguatge popular està saturat de locucions de vell” ?
Written by Gerard on 4 04UTC July 04UTC 2008 – 23:22 -Copiar i enganxar textos no té cap mèrit, i no aporta cap valor, però sí crec que pot ser interessant rellegir-los en clau actual.
Altra vegada, del mestre Pla, que escrivia durant el 6/09/1918, en el seu Quadern Gris, el següent:
Els vells – la generació anterior – defensen el que és. Els joves – la generació actual – defensen el que hauria d’ésser. El meu pare troba que el món no pot ésser diferent del que és. A mi em sembla que podria ésser diferent. Els joves troben que els vells tendeixen massa a la comoditat i a la hipocresia. Els vells consideren que els joves són insensats, tabalots i imprudents. Jo sospito que, en determinats països, el criteri dels joves té una sortida més fácil que en altres, més anquilosats, cristal.litzats i d’una estructura més fibrosa. El nostre és un país d’aquests. El llenguatge popular està saturat de locucions de vell. Així ho hem trobat, Així ho deixarem; a cada bugada , perdrem un llençol…, etc…
Tenia raó Pla? Els catalans tenim imprès aquest caràcter en la nostre genètica cultural? És evident que, si és cert, això mata el que ens interessa a tots : innovar… 
En aquest païs… es dona prou veu al jovent per a que aporti noves idees? Se l’escolta, s’hi confia (i se l’ajuda) prou?