Bloc d’en Gerard Farràs

La hiperrealitat, per Jean Baudrillard:

“La simulació de quelcom que, en realitat, mai no ha existit”.

No he pogut evitar riure quan he descobert el nou grup al Facebook creat pels alumnes de l’Escola amb el títol “io tampoc no tornaré a comprar més a la XURRE“. Com a causa, algú d’ells escriu “ia nestik fins als XXX de la tia akella k em ve am els XXXX i et done XXX i va am la mala llet. I pk sempre tracte malamen a la gen. VISCA {la competència} i a fer boicot ala {establiment perjudicat}“.

Efectivament, he censurat i substituït alguns termes

Abans de res, que consti també que NO tinc absolutament res en contra d’aquest establiment, ni molt menys.

De fet, el que m’ha impulsat a redactar aquest post és per la constatació de com els “natius” digitals empren realment les noves tecnologies de forma nativa, de com qualsevol idea, queixa o suggeriment  es plasma en una iniciativa en (i a la)  xarxa en qüestió de segons i de com això, efectivament, pot tenir repercusions econòmiques significatives en qualsevol negoci.

Sense cap mena d’organització prèvia i de forma totalment descentralitzada, un menor de 20 anys han generat una iniciativa local al Facebook que compta ja amb més de 200 admiradors: Total, que tenint en compte el petit que és Solsona i el target del negoci, doncs això et pot desmontar el xiringuito en qüestió de dies

Atenció empresaris: A part que els clients sóm (i serem) cada vegada més exigents, Internet ofereix una capacitat de comunicació i organització sense precedents!

- Frugalitat compartida
- Coneixement distribuït
- Intel·ligència col·lectiva
- Defensa dels béns comuns
- Serenitat
- Convivència
- Creativitat

Extret de les Jornades NOW: “Trobades en el present continu”.

Estava fins als nassos d’embolicar els entrepans amb paper d’alumini i tirar-lo a les deixalles, així que avui rebia, per correu certificat, la solució a aquesta neglicència mediambiental

Ja fa un parell de setmanes que vaig rebre a casa la caixa amb els 15Kg. de taronges de “Naranjas Lola“: Excel·lents, com sempre   Parlava fa uns dies de les avantatges de la compra directa als productors….

D’altra banda, aquesta gent dona tanta confiança enviant les caixes sense haver de pagar res a priori que… ara penso que… haig de pagar encara la factura

Tenint en compte que empro la Wikipèdia continuament (per les meves classes, pels meus estudis, per les meves curiositats vàries: Per tot i per tot i contínuament) i MAI NO hi col·laboro doncs… era de justícia… aportar-hi alguna cosa d’una vegada: 100$ NO son res comparat amb l’ús que en faig

Gràcies al compte de PayPal, no he trigat ni 1 min. en fer-ho

Sento ara pel Telenotícies com Unió de Pagesos ha repartit aquest matí 300 quilos de llom a 3 euros el quilo com a protesta per la crisi del sector porcí: Es queixen, com no, del preu final d’un dels seus productes en els punts de venda final (7,42 €/quilo en els supermerats) versus el seu preu de producció (3 €): Potser, la solució, seria comprar directament al productor

Granja de Godall JA ho permet: Jo mateix els he ajudat a programar la fulla de comandes en línia   Us animo doncs a provar-ho

Copiar i enganxar textos no té cap mèrit, i no aporta cap valor, però sí crec que pot ser interessant rellegir-los en clau actual.

Altra vegada, del mestre Pla, que escrivia durant el 6/09/1918, en el seu Quadern Gris, el següent:

Els vells – la generació anterior – defensen el que és. Els joves – la generació actual – defensen el que hauria d’ésser. El meu pare troba que el món no pot ésser diferent del que és. A mi em sembla que podria ésser diferent. Els joves troben que els vells tendeixen massa a la comoditat i a la hipocresia. Els vells consideren que els joves són insensats, tabalots i imprudents. Jo sospito que, en determinats països, el criteri dels joves té una sortida més fácil que en altres, més anquilosats, cristal.litzats i d’una estructura més fibrosa. El nostre és un país d’aquests. El llenguatge popular està saturat de locucions de vell. Així ho hem trobat, Així ho deixarem; a cada bugada , perdrem un llençol…, etc…

Tenia raó Pla? Els catalans tenim imprès aquest caràcter en la nostre genètica cultural? És evident que, si és cert, això mata el que ens interessa a tots : innovar… 

En aquest païs… es dona prou veu al jovent per a que aporti noves idees? Se l’escolta, s’hi confia (i se l’ajuda) prou?

Fa ja força temps que ho penso: El centre de les ‘diferents‘ capitals europees cada dia .. son més iguals i, (personalment) crec que estan perdent caràcter . Si em deixessin sol enmig d’una capital europea després d’haver-m’hi dut drogat, no crec pas que fos capaç d’esbrinar on em trobaria (si no fos a causa de l’idioma o de les ‘icones‘ (digue’m-ne Torre Eiffel, Porta de Brandemburg, etc…), entre tants McDonald’s, Burger King’s i Starbucks

Només he volgut escriure aquest petit comentari arran del reportatge de El Pais d’avui: “Las ciudades son clones“.