Bloc d’en Gerard Farràs

- Frugalitat compartida
- Coneixement distribuït
- Intel·ligència col·lectiva
- Defensa dels béns comuns
- Serenitat
- Convivència
- Creativitat

Extret de les Jornades NOW: “Trobades en el present continu”.

Estava fins als nassos d’embolicar els entrepans amb paper d’alumini i tirar-lo a les deixalles, així que avui rebia, per correu certificat, la solució a aquesta neglicència mediambiental

Sento ara pel Telenotícies com Unió de Pagesos ha repartit aquest matí 300 quilos de llom a 3 euros el quilo com a protesta per la crisi del sector porcí: Es queixen, com no, del preu final d’un dels seus productes en els punts de venda final (7,42 €/quilo en els supermerats) versus el seu preu de producció (3 €): Potser, la solució, seria comprar directament al productor

Granja de Godall JA ho permet: Jo mateix els he ajudat a programar la fulla de comandes en línia   Us animo doncs a provar-ho

Recordo que el passat mes de juny (!) vaig escriure això com a esborrany i… així és va quedar Millor ho publico, per si algú està realment avorrit i és que crec que continua essent prou actual i, de fet, doncs continuo opinant el mateix:

Estem en temps de crisis: Les borses per terra, l’euríbor a màxims, empreses d’aquí tancant, incapaces de competir contra els asiàtics que treballen a 4 duros i que ja tenen ganes de viure bé d’una vegada, tot déu en vaga, queixant-nos pel preu del petroli, perquè no podem pagar-nos les hipoteques ni anar-nos-en de viatge al Carib cada quatre dies ni comprar-nos l’últim model de Termomix o pantalla de 47″ i moltes altres fustracions consumistes

Personalment no crec que hi hagi crisi en sí, la humanitat no està en crisi (o, millor, la humanitat SEMPRE ha estat en crisi) : El que sí està en crisi és el model de creixement actual, basat en la utilització d’energies no renovables, en la construcció, en omplir el planeta de muntanyes de merda i d’objectes inútils, en no reciclar res, en què tot és d’usar i tirar. I… és clar: Això s’està acabant i el planeta passa factura

Personalment, crec que, per a solucionar-ho, hem de fer, urgentment, dues coses:

* Invertir i creure en sectors que s’han deixat (fins ara) de banda: En coneixement, en creure en els nostres investigadors, en que no hagin de marxar a l’estranger per investigar, en tenir cura del medi ambient, en l’educació, en millorar la sanitat, en tenir més cura de la gent gran, en potenciar la producció local, l’artesanal, la de tota la vida.

* I decréixer. Parar la màquina. Reduir la producció. Reduir el consum. Reciclar. Gastar menys. A més, com que treballaríem menys doncs… podríem invertir més temps en el que ens agrada fer (i així, de pas, potser seríem una mica més feliços i tot…: Llegir a Pla, fer programari lliure , dormir, cuinar, caminar, fer esport, jugar a escacs, estar amb els amics, banyar-nos al riu , estar amb la parella

El problema recaurà en el canvi: Com diem ara al jovent amb mínimes ganes d’estudiar que el que necessitem ara son físics experts en energia nuclear o llicenciats en medicina? Com diem ara als pagesos que la seva activitat no la podem subvencionar més, que han d’ésser més ecològics i gastar menys aigua? Com diem a comerciants que s’han dedicat a comprar i a vendre tota la vida que es necessita gent que inventi, recicli i arregli aquests mateixos aparells que ells han venut? La crisi, de fet, recau en això: En què haurem de reconduir i canviar d’activitats i això, de ben segur, serà dramàtic.

Tot i això, siguem realistes: Tots els grans imperis han caigut. La humanitat, en general, sempre ha sofert i sempre sofrirà: Només que… l’home té la particularitat d’adaptar-se als nous entorns i això és el que hem de fer

Exquisita, com sempre, l’entrevista a Raimon Pannikar d’aquest matí a Catalunya Radio: Llàstima que siguin sempre tant curtes

Davant dels nous canvis socials i econòmics d’aquests darrers temps (amb l’imparable increment del petroli i derivats, per exemple), en Dr. Pannikar aposta per tornar als ritmes de la natura i a cenyir-nos una mica més el cinturó ( ens estem referint directament a ”decreixement“ Dr. Pannikar ? ).

M’ha agradat especialment l’observació en la diferència entre les paraules “austeritat” i “sobrietat“.

I és que “Austeritat” prové del vocable llatí “austerus” que significa ‘aspre’, ’sever, auster’.

Extret del diccionari:

adj 1 Que viu, que obra, que jutja, d’una manera rígida, severa, estricta.  
2 Que implica rigidesa, sacrifici, rigor. Règim auster.

Sobrietat, en canvi, del llatí “sobrius”, significa:

adj 1 Amesurat, especialment en el beure i el menjar. Una persona sòbria.  
2 p ext Una vida sòbria.  
3 fig Sense adorns superflus. Sobri en paraules. Estil sobri.

El que es tracta doncs és de viure d’una manera una mica més sòbria (sent capaços de prescindir de moltes coses (del que ens “sobra”) i no pas de viure d’una forma austera (com si fóssim militars, passant gana o en un entorn sever).