Bloc d’en Gerard Farràs

Encara que el film no és més sinó “un altre” producte del que Theodor Adorno i Max Horkheimer batejaren com a “indústria cultural“: Una obra per a les masses, amb un objectiu clar, carregada de clixés, amb una història pràcticament estereotipada (que si l’amor impossible, la batalla final, etc…) i amb especial atenció als efectes especials doncs… a mi em va agradar (bàsicament, per això darrer )

El 3D està tant ben explotat que et transporta veritablement a un altre planeta. Nota: A

"escriu els teus sommis en gran", en el refugi antiaeri de Girona

Girona, temps de flors, del 9 al 17 de maig.

I feliç dia també per a totes les  programadores  d’arreu

A Ada Lovelace, única filla de Lord Byron, se la considera com la primera programadora de la història, gràcies a les seves col·laboracions amb els artefactes d’en Baggage. El Departament de Defensa dels Estats Units reconeixia la seva tasca nombrant amb el seu mateix nom el conegut llenguatge de programació.

Mai NO hagués pensat que podria escriure coses com aquestes    Però, ho sabia: Estudiar Humanitats, doncs implica enfrontar-te a qualsevol cosa

A més, tenint en compte que pràcticament NO he trobat cap ni un estudi sobre aquesta obra, doncs ho copio i enganxo a continuació, volcant a la xarxa coneixement nou – encara que no sé si prou intel·ligent o acurat: De totes maneres, això tampoc em toca a mi jutjar-ho.  A més que… en el meu bloc doncs… hi escric el que em dóna la gana :-)

Pintura gòtica: El Sant Sopar, de Jaume Ferrer

Fitxa de l’obra

Jaume Ferrer I ?
Pintura al tremp sobre taula
115 x 327 cms
Lleida. Segon quart del segle XV.
Procedència: Santa Constança de Linya (Navès).
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Peça número 16.

L’autor: Jaume Ferrer, l’ornamentador de draps d’or.

Dita obra s’atribueix a en Jaume Ferrer, un dels artistes més coneguts en terres lleidatanes a causa que l’any 1444 fou nomenat pintor de la Catedral de Lleida a més que en el seu taller s’hi confeccionaren i s’ornamentaren els draps d’or o draps imperials de la Corona d’Aragó.

Iconogràfia religiosa de l’obra: El Sant Sopar. L’inici de l’eucaristia.

L’obra representa l’Última Sopar, el Sant Sopar, on Jesús reuní als seus apòstols per a compartir el pa i el vi abans de la seva mort: És el moment on s’institueix l’eucaristia de l’església catòlica.

Jesús celebrà la Pascua envoltat dels seus i demostrant donar un gran quantitat d’amor i tendresa cap a la resta d’homes, malgrat que sap que morirà el dia següent: Això és el que s’intenta reflexar en les escenes del Sant Sopar. És el que resumia, en poques paraules, Sant Joan: Els estimà fins a la fi (Joan 13, 1).

Crec que l’escena representa el dramàtic moment de la identificació.

Necessito llegir, per a posar-me en situació, l’Evangeli, segons Sant Mateu, 26, 20-25:

Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze. 21 Mentre sopaven, digué:
–Us ho asseguro: un de vosaltres em trairà.
Molt entristits, li anaven preguntant, l’un rere l’altre:
–¿No sóc pas jo, Senyor?
Jesús respongué:
–Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà. 24 El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, però ai de l’home que el traeix! Més li valdria no haver nascut.
Judes, el qui el traïa, li preguntà:
–¿No sóc pas jo, rabí?
Ell li respongué:
–Tu ho has dit.

En el centre de l’escena s’hi mostra a Jesucrist, amb els tres dits de la mà dreta aixecats, en posició de benedicció (tres dits en referència, potser, a les tres potències de Déu: El Déu Pare creador, el Deu Fill Redemptor i Déu Esperit Sant consolador) i amb la mà esquerra amb una bola del món, en actitud de Cosmocràtor.

 

 

Apareix també recolzat sobre Jesucrist, Sant Joan, el “deixeble més estimat” (relació que, pel que sembla, alguns han jutjat en clau homosexual), dormint plàcidament en el moment que el primer anunciava que seria traït.

I, davant de Jesús, separat de la resta d’Apòstols i més a prop de l’espectador i de perfil, apareix Judes on sembla que tingui la mà prop del pla de Jesús (recordar la frase: “Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà.” (Mateu 26: 23)).

També davant de Jesús, apareix Maria Magdalena, en una actitud que hom interpreta que està rentant els peus de Jesús, encara que això és, evidentment, una suposició: La part que representaria aquesta escena, malauradament, resta perduda (potser formant part del fons d’alguna calaixera o en la porta de fusta d’alguna granja o… qui ho sap).

Destacable la gran quantitat de detalls presents en l’escena: Els gats sota la taula, la vaixella amb inscripcions de caire mariològic i també els detalls de menjar que han servit, fins i tot, per a efectuar estudis de l’alimentació de l’època. 

 

L’exposició al CCCB que hi ha aquests dies sobre en James Graham Ballard, el creador de distopies (aquest terme NO apareix en els diccionaris?), em va recordar l’”estranyament” que vaig sentir als volts de l’any 1999 quan vaig anar visitar el que restava de Tiurana: El poble que fou abandonat i sepultat sota les aigües de l’embassament de Rialb.

Recordo com la carretera d’accés al poble estava partida, exactament si hagués ocorregut un terratrèmol, amb l’aigua vorejant-la, pressionant-la.

Recordo també els antics carrers cobrint-se per les aigües tèrboles del pantà, entrant per portes, finestres i inundant lentament menjadors, dormitoris i cuines.

Recordo les granotes jugant i saltant des dels bancs, gronxadors i d’altri mobiliari públic….

Tiurana s’ofegava i el paisatge colpia: Li hagués agradat a Ballard ser-hi, només per a saber com s’hi sentia, per a retratar en un nou escenari com canvia la psicologia humana.

Més fotografies sobre Tiurana a través de la web: http://www.tiurana.org/. Us imagineu aquestes imatges ara ja “completament” sota les aigües?

Ahir nit, al Teatre comarcal, concert inaugural dels professors de l‘Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS) amb quartets amb piano de Schumann i Brahms: Un luxe poder veure actes d’aquests a 5min. de casa sense haver de viure en una gran ciutat

13 d’agost – 22h – Teatre Comarcal de Solsona
Concert dels professors
Seon-hee Myong – piano; Evgueni Grach, Lothar Strauss – violins; Paul Silverthorne, Andriy Viytovych – violes; Peter Thiemann – violoncel.
Programa: Robert Schumann i Johannes Brahms: Quartets amb piano

que s’autodestrueix i destrueix els de la seva vora a base d’alcohol, drogues, sexe indiscriminat i d’altres tendències

És en Don Giovanni, de Wolfgang Amadeus Mozart , ambientat en la Barcelona actual, i representada en el Liceu aquests últims dies de juliol.

Kierkegaard dèia que aquesta és la millor obra d’art mai realitzada… Per a mi, una història d’embolics amorosos doncs… difícilment pot ser-ho… Tampoc no em va agradar massa aquesta versió tant moderna… No more comments.

Diumenge, aprofitant que estava per Barcelona i que tenia una estona, em vaig acostar a la Pedrera, a donar-li una ullada a l’exposició sobre Ukiyo-e que hi ha aquests dies: “Ukiyo-e, imatges d’un mon efímer“.

Haig de dir que, segurament a causa de la meva ignorància , doncs l’exposició em va deixar bastant fred i.. no em va agradar massa… Millor no fer més comentaris doncs.

Val la pena llegir-se l’autorretrat que escrivia Josep Pla avui fa exactament 90 anys, en el seu Quadern Gris: La veritat és que com més llegeixo a Pla, més m’agrada.

A més, per un analfabet com jo, és sempre una font inesgotable de noves paraules. Només per al passatge d’avui he hagut de cercar en el diccionari (i après ) els mots següents:

estrabul·lats, grisalla, prosopografia, gasetilla, braquicefàlia,  capolament, Tebaida, pogrom, aquilí, fat

Dissabte, per a celebrar el 80è aniversari de la iaia, vàrem anar a Montserrat, en família

Vàrem donar una volta per la basílica, per la font de la vida i també aprofitàrem per a visitar el museu, on no havia estat mai: Em va sorprendre (els ignorants una mica curiosos, com jo, ens sorprenem amb qualsevol cosa) la quantitat de pintures que hi ha. En concret un munt d’obres de pintors catalans, amb obres de Ramon Casas, Joaquim Vayreda, Marià Fortuny i Dalí i fins i tot un algun Caravaggio, Monet i Picasso.

M’agradaria tornar-hi algun dia: A fer alguna excursió per la muntanya i a veure la Biblioteca (és visitable?) i és que aquest dia, amb només 2 hores doncs… no vàrem tenir temps de res, però és clar: A l’avi tampoc li agrada estar gaires hores de viatge

Actuatització: Em comenta en Xavier que la biblioteca “sí” és visitable, encara que per anar-hi a llegir, no pas com a visita guiada (que és el que imagino m’agradaria més). Veure: http://www.bibliotecademontserrat.net/catala/informacion_3.htm

Dos dubtes que tinc respecte a la muntanya, que he sentit d’oïdes i que hauria d’investigar:

* La visita de Himmler a Montserrat, a la recerca del Sant Graal, a causa d’una cançó de Wagner (Això ja ho tinc contrastat, per la xarxa hi ha un munt d’informació).

* Em sembla recordar que fa un temps vaig sentir per la TV que es va trobar un plànol o un esboç de Leonardo da Vinci a Montserrat, encara que… no ho he trobat enlloc Potser ho vaig sommiar