Posted by & filed under development, education, Humanitats, thoughts.

El passat dijous, l’alumnat dels cicles formatius d’Activitats Comercials, Manteniment electromecànic i Sistemes microinformàtics, conjuntament amb alguns professors, vàrem estar a Barcelona visitant el congrés de l’Internet of Things (IoT). Fou, segons la meva opinió, una “visita al futur” i ha estat una excusa per a la reflexió plasmada en aquest article.

Hi ha qui diu que no estem en una època de canvis, sinó que vivim un canvi d’època. Un dels agents més importants que modificaran la manera com viu, treballa i es relaciona la humanitat del segle XXI és, sens dubte, una revolució tecnològica sense precedents que modificarà la manera com vivim.

La primera Revolució industrial utilitzà aigua i vapor per a la mecanització de la producció. La Segona Revolució va fer servir l’electricitat per a intensificar-la. La Tercera va utilitzar l’electrònica i les tecnologies de la informació per la seva automatització. Ara, però, s’augura una Quarta revolució industrial, basada en la Tercera, que es caracteritza per una fusió de tecnologies físiques, digitals i també biològiques. Es tracta de la integració definitiva de les tecnologies precedents.

L’emergència de noves tecnologies com són el fet que milions de persones estiguem connectades en tot moment per dispositius mòbils amb una alta capacitat de computació, capacitat d’emmagatzematge i accés al coneixement, multiplicat per l’arribada de la intel·ligència artificial, la robòtica, l’Internet de les coses (IoT), els vehicles autònoms, la impressió 3D, la nanotecnologia, la biotecnologia, nous materials, la computació quàntica, la tecnologia “blockchain”, els sistemes ciberfísics, entre d’altres, ens atorgaran un poder desconegut.

Sento, com a docent, que l’Escola té una alta responsabilitat en la preparació dels nostres estudiants i futurs ciutadans. Tenim l’obligació de preparar-los per a un futur incert i no per al passat que nosaltres vàrem viure i això, segons el meu punt de vista, cal tractar-ho des de dos aspectes: modificar el què (els continguts) i el com (els mètodes).

Respecte als continguts penso que cal aprofundir en l’aprenentatge de les matèries STEM (Science, Technology, Engineering and Maths), que són el substrat del món en el qual vivim i el que arriba. Els estudiants que no comprenguin adequadament els fonaments de la revolució que s’aproxima no solament tenen el risc de quedar fora de la possibilitat de liderar-lo, sinó que poden viure en un món que, per ells, serà inexplicable.

Respecte al com, la majoria de docents veiem bé aplicar canvis d’innovació educativa (que tots coneixem sota el paraigües d’aquesta Escola Nova XXI) i és que cada vegada som menys els que creiem que la memorització de continguts és un mètode d’aprenentatge adequat quan tens una biblioteca i una calculadora a la butxaca. Cal individualitzar la tasca educativa. Cal també orientar l’alumnat a l’acció, a la creació de xarxes d’interessos comuns, a saber treballar en equips d’alt rendiment per a la consecució d’objectius complexos.

Personalment penso que aquest és el camí que cal que prenguin les escoles del Segle XXI: canvis en els continguts i canvis en les metodologies, que “empoderin” la futura ciutadania, sempre, això sí, amb un valors fixos grabats com a fons de l’escenari, com estels en el firmament.

Posted by & filed under maths.

Indico, en aquest apunt, com dibuixar el fractal de Mandelbrot emprant programari lliure (concretament, Octave per a l’elaboració dels càlculs i GNUPlot per a dibuixar gràfiques).

Aquest conjunt consisteix simplement en examinar, punt per punt en un pla complex, si la iteració de la funció z^2 + C (on C és el punt del pla complex sota anàlisi) “s’escapa” ( tendeix a infinit ) o no ( en aquest cas, mirem si el valor queda per sota 10). Iterar significa, simplement, aplicar la mateixa funció a cada resultat obtingut (la base del sistemes dinàmics).

Aquest és el codi amb Octave:

function y=f(z, real,img)
 y=(z^2) + real + img*i ;
 endfunction

M=100;

%Iterations
 for l=-2:0.01:2
 for m=-2:0.01:2
 c=1;
 x = 0;
 while ((c<M) && ( abs(x) < 10 ))
 x = f(x, l , m);
 c=c+1;
 endwhile
 if (( abs(x) <= 10) && (c==M))
 printf("%f %f\n", l, m);
 endif

endfor
 endfor

L’execució d’aquest programa mostrarà per pantalla els punts que no s’escapen cap a infinit. Podem redirigir la seva execució cap a un fitxer octave ex2.m > mandelbrot.dat i pintar-los amb gnuplot:

plot 'mandelbrot.dat'

 

mandelbrot

Posted by & filed under GNU/Linux.

És possible calcular la mitjana dels valors ubicats en un fitxer directament des del Terminal emprant la comanda següent:

cat fitxer.txt | awk 'BEGIN { t=0; count=0; } { t+=$1; count++ } END { print t/count}'

Exemple:

screenshoot1

Posted by & filed under maths.

Una imatge no és solament més que una matriu de N (píxels d’amplada ) x N (píxels d’alçada) x 3 (canals de colors). Per tant, moltes de les operacions que es realitzen sobre imatges són, en realitat, sobre matrius.

Imaginem disposem de la imatge següent:

 

steampunk

 

la podem girar efectuant la transposada de la matriu de cada color.

Codi amb Octave:

I=imread("steampunk.jpg");
/* Transposem la matriu color vermell */
J(:,:,1)=transpose(I(:,:,1));
/* Transposem la matriu color verd */
J(:,:,2)=transpose(I(:,:,2));
/* Transposem la matriu color blau */
J(:,:,3)=transpose(I(:,:,3));
imshow(J) imwrite(J,"t.jpg",jpg)

 

t
cincomentesGardner

Posted by & filed under Globalització, Humanitats, llibres.

Aquests dies de Nadal he estat llegint el llibre “Las cinco mentes del futuro“, del psicòleg nord-americà Howard Gardner, on exposa, amb una lectura amena i plena d’exemples les diferents ments que ell considera essencials i que creu cal educar i desenvolupar en el món global en el qual vivim.

En Gardner és en realitat molt més conegut per la seva teoria de les intel·ligències múltiples, on trencà en certa manera la visió tradicional sobre el concepte d’intel·ligència (basada en una competència lògica-matemàtica i deixant de banda, en canvi, altres “intel·ligències” com la musical, la naturalista,la interpersonal, etc…).

Aquesta teoria es referia però a capacitats computacionals en assumptes concrets. En aquest altre llibre ofereix la visió i la descripció de les ments, en un sentit més abstracte a l’anterior. Crec que, quan les anomeni, es comprendrà millor. Gardner proposa cultivar les cinc següents:

Una ment disciplinada: la que és capaç de treballar en una professió concreta. De saber resoldre problemes concrets d’un àmbit. L’enginyer no solament n’ha de saber d’enginyeria, sinó que ha de pensar com a tal. Ídem per als metges, mecànics i advocats. Cal treballar dia a dia per a ser professionals capaços, eficaços, actualitzats de les novetats, sigui el sector que sigui. L’individu que no domini almenys una disciplina no resistirà en un lloc de treball exigent i se’l destinarà a tasques menors.

Una ment sintètica: la que és capaç d’analitzar ingents quantitats d’informació (propi de la societat de la informació actual), provinents de diferents orígens i generar-ne una síntesis: un resum, un audiovisual, una classificació, etc… El que estic fent en aquest apunt. Qui no sigui capaç d’elaborar síntesis s’infoxicarà.

Una ment creativa: la que és capaç de crear, en el sentit més ampli possible. No hem de reduir-ho a creacions artístiques. La ment que idea nous programes d’ordinador, noves màquines, noves tècniques, noves maneres de fer, que optimitza, que pensa en nous projectes, en nous negocis, que articula noves idees i nous discursos. Qui no és capaç de crear res podrà ser substituït per una nova màquina.

Una ment respectuosa: que sigui capaç de tolerar i respectar la diferència. Capaç de treballar amb persones amb diferents punts de vista, opinions, professions i nacionalitats diferents (llegir apunt sobre la individualització del caràcter en el món globalitzat ). Les persones que no mostrin respecte a la resta no es guanyaran el respecte dels altres i acabaran per contaminar el seu entorn.

Una ment ètica: que sigui capaç de treballar per a uns valors en els quals creu i per a modelar un nou món més agradable per ell i els seus descendents. Una ment que comprengui que el nostre treball transcendirà la nostra existència.

Posted by & filed under Arduino, escolaarrels.com, innovation.

Trameto en aquest apunt informació sobre el treball de recerca d’en Marcel Jané, alumne de 2n de Batxillerat de l’Escola Arrels de Solsona i que fou tutoritzat per mi mateix.

L’objectiu del projecte consistia en implementar un artefacte que mostrés un “display” amb persistència de la visió fent servir leds senzills i una placa Arduino. El suport que aguanta la placa fou construït per ell mateix emprant una impressora 3D:

tdrMarcel1 tdrMarcel2

Aquí una demostració del seu funcionament:


Codi del programa per Arduino.

Enllaç al treball complet.

 

 

 

Posted by & filed under maths.

Tenim els punts següents: f(-1)=2, f(0)=0, f(3)=4, f(7)=7. Volem estimar el valor de f(4) fent servir la interpolació de Lagrange.

Utilitzem aquesta funció d’Octave (extreta del llibre “Applied numerial methods using Matlab”).

gerard@Zeus:~> more lagranp.m
function [l,L] = lagranp(x,y)
%Input : x = [x0 x1 .... xN], y = [y0 y1 ... yN]
%Output : l = Lagrange polynomial coefficients of degree N
%       L = Lagrange coefficient polynomial
N = length(x)-1;
l = 0;
for m = 1:N + 1
        P = 1;
        for k = 1:N + 1
                if k ~= m, P = conv(P,[1 -x(k)])/(x(m)-x(k)); end
        end
        L(m,:) = P;
        l = l + y(m)*P;
end

Ara, executem Octave:

octave:1> x = [ -1 0 3 7];
octave:2> y = [ 2 0 4 7 ];
octave:3> lagranp(x,y)
ans =

  -0.11458   1.06250  -0.82292   0.00000

Per tant, f(4)=-0.11458*4^3 +  1.06250*4^2  -0.82292* 4 +  0.00000 = 6.3752

Posted by & filed under Globalització.

Piketty podria haver utilitzat també Josep Pla en una de les nombroses referències literàries que esmenta en “El capital en el segle XXI“.

Recordo que, en aquest darrer llibre, Piketty argumenta que el món d’avui dia està retornant a un “capitalisme patrimonial“, on són poques mans les que controlen la major part del capital i que els diners passen d’unes mans a unes altres bàsicament a través de les herències. Piketty cita novel·les de Balzac, Jane Austen i Henry James per a descriure les rígides estructures socials basades en l’acumulació de capital que hi havia a la França i l’Anglaterra del segle XIX.

En aquest passatge extret del llibre “Girona. Un llibre de records”, Pla il·lustra l’immobilisme de la classe benestant de principis del segle XX a Palafrugell:

En l’època de què estic parlant – a primers de segle – , els rics, els senyors, eren sempre els mateixos, com els pobres érem sempre els mateixos. Quan a Palafrugell es deia que una persona havia tingut un gran enterrament, s’entenia que hi havien assistit les setanta persones que tenien un vestit negre per a anar als enterraments. Eren setanta, ni una més, ni una menys. Les altres dues o tres mil podien, és clar, també assistir-hi; però era igual, vull dir que era exactament igual que si no hi haguessin assistit. Els qui feien el pes, els qui tenien els diners, la posició, les carreres, la terra, les fàbriques i el comerç, els llençols de fil i els filets de vedella, eren setanta. De la presència d’aquestes persones, de la posició que aquestes persones prenien, successivament, en depenia, en definitiva, que les coses existissin o que no passessin d’ésser una pura il·lusió de l’esperit.

No escric pas això amb acrimònia, ni amb la més lleu reticència. Ho recordo, simplement, per subratllar el grau de cristal·lització de la societat del temps i les dificultats objectives que presentava voler saltar la paret. No és pas que algú s’oposés que saltéssiu la paret. No. Només passava una cosa: el fet era considerat tan insòlit i tan sorprenent, que, com totes les coses insòlites i sorprenents, feia riure.

Posted by & filed under Arduino.

Cal dir que m’ho he passat molt i molt bé i he après molt també tot dinamitzant el taller d’iniciació a l’Arduino de la Tecno@4weeks’15. El taller, que tot just ha finalitzat avui, ha estat organitzat pel Refugi Tecnològic d’Empresaris del Solsonès. L’Enric i jo mateix n’hem estat els professors.

L’objectiu del curs ha consistit a implementar la majoria d’experiments que conté l’Arduino Starter Kit , encara que n’hi hem afegit algun altre i n’hem proposat també algun de propi. Adjunto, en aquest apunt, alguns videos.

 

 

 

 

Posted by & filed under Seguretat informàtica.

Comanda per a filtrar l’accés al port 22 en un ordinador amb W7:


netsh advfirewall firewall add rule name="FiltreSSH" dir=out action=block remoteport=22 protocol=tcp

 

Screenshot_ssh